Investigació i recerca
La gestió del Parc
La Generalitat de Catalunya és l’administració que gestiona el Parc Natural. Aquesta gestió té com a objectiu principal protegir els valors naturals i culturals de l’espai fent-ho compatible amb un desenvolupament sostenible de les activitats que tenen lloc en aquest territori.
L’equip gestor porta a terme programes d’actuació en àmbits tan diversos com la conservació i el seguiment de la biodiversitat, l’ordenació forestal, la prevenció d’incendis, la gestió cinegètica i la ramadera, la conservació del patrimoni cultural i la gestió de l’ús públic, amb especial dedicació en el seguiment i control de les activitats aquàtiques.
El parc natural, un laboratori de recerca a l’aire lliure
En aquest parc natural, fins i tot molt abans de la seva creació, la recerca d’àmbit científic i l’aplicada a la gestió han estat, i segueixen sent, importants. Els promotors són universitats i centres de recerca de Catalunya i d’arreu del món. Una bona part de la recerca sobre l’evolució dels ecosistemes marins de les Illes Medes s’utilitza per determinar els llocs i la capacitat de càrrega de les diferents zones de busseig.
El Museu de la Mediterrània, situat a Torroella del Montgrí, és la seu de la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis (adscrita a la Universitat de Girona) i del Centre de Documentació del Parc Natural. Aquesta càtedra promou, amb la col·laboració de grups de recerca, entitats i persones, estudis en l’àmbit de l’ecologia costanera mediterrània. També publica la col·lecció “Recerca i Territori”, que sintetitza les principals línies de recerca, ja siguin de l’àmbit marí i litoral, com d’altres àmbits de les ciències naturals i socials.
La recuperació dels aiguamolls del Baix Ter, un cas d’èxit
Els aiguamolls del Baix Ter són unes zones humides sotmeses a una forta pressió urbanística i turística. A la zona coneguda com la Pletera, situada entre la urbanització els Riells i la Gola del Ter, s’hi van començar a construir l’any 1987 un passeig i sis illes d’habitatges, però la promoció urbanística es va aturar i la zona es va abandonar i deteriorar.
El 2001 es va aprovar un nou Pla urbanístic a Torroella de Montgrí que apostava per un canvi de model i per la regeneració de la Pletera. Com a complement a la planificació urbanística, tres projectes finançats per la Unió Europea (programa Life) han contribuït a recuperar els sistemes litorals. Aquests projectes han estat un exemple de col·laboració entre la comunitat científica, l'administració i l'àmbit privat.
Dos dels projectes (el primer entre 1999-2003 i el tercer entre 2014-2018) han permès desurbanitzar la Pletera i crear-hi un sistema de llacunes, maresmes i dunes que tornen a funcionar com un ecosistema litoral. L’altre projecte (entre 2005-2008) va servir per recuperar l’hàbitat d’amfibis i d’un dels rèptils més singulars, la tortuga d’estany.
L’equip gestor porta a terme programes d’actuació en àmbits tan diversos com la conservació i el seguiment de la biodiversitat, l’ordenació forestal, la prevenció d’incendis, la gestió cinegètica i la ramadera, la conservació del patrimoni cultural i la gestió de l’ús públic, amb especial dedicació en el seguiment i control de les activitats aquàtiques.
El parc natural, un laboratori de recerca a l’aire lliure
En aquest parc natural, fins i tot molt abans de la seva creació, la recerca d’àmbit científic i l’aplicada a la gestió han estat, i segueixen sent, importants. Els promotors són universitats i centres de recerca de Catalunya i d’arreu del món. Una bona part de la recerca sobre l’evolució dels ecosistemes marins de les Illes Medes s’utilitza per determinar els llocs i la capacitat de càrrega de les diferents zones de busseig.
El Museu de la Mediterrània, situat a Torroella del Montgrí, és la seu de la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis (adscrita a la Universitat de Girona) i del Centre de Documentació del Parc Natural. Aquesta càtedra promou, amb la col·laboració de grups de recerca, entitats i persones, estudis en l’àmbit de l’ecologia costanera mediterrània. També publica la col·lecció “Recerca i Territori”, que sintetitza les principals línies de recerca, ja siguin de l’àmbit marí i litoral, com d’altres àmbits de les ciències naturals i socials.
La recuperació dels aiguamolls del Baix Ter, un cas d’èxit
Els aiguamolls del Baix Ter són unes zones humides sotmeses a una forta pressió urbanística i turística. A la zona coneguda com la Pletera, situada entre la urbanització els Riells i la Gola del Ter, s’hi van començar a construir l’any 1987 un passeig i sis illes d’habitatges, però la promoció urbanística es va aturar i la zona es va abandonar i deteriorar.
El 2001 es va aprovar un nou Pla urbanístic a Torroella de Montgrí que apostava per un canvi de model i per la regeneració de la Pletera. Com a complement a la planificació urbanística, tres projectes finançats per la Unió Europea (programa Life) han contribuït a recuperar els sistemes litorals. Aquests projectes han estat un exemple de col·laboració entre la comunitat científica, l'administració i l'àmbit privat.
Dos dels projectes (el primer entre 1999-2003 i el tercer entre 2014-2018) han permès desurbanitzar la Pletera i crear-hi un sistema de llacunes, maresmes i dunes que tornen a funcionar com un ecosistema litoral. L’altre projecte (entre 2005-2008) va servir per recuperar l’hàbitat d’amfibis i d’un dels rèptils més singulars, la tortuga d’estany.
