Busseig responsable
Bones pràctiques
Des del Parc Natural s’han elaborat i difós codis de bones pràctiques per a tres activitats turístiques i econòmiques: el busseig, la navegació i la pesca recreativa. Aquests codis són recomanacions i no substitueixen, en cap cas, les normatives que han de complir cadascuna de les activitats.
En el cas del busseig responsable, s’ha elaborat un decàleg del submarinista responsable amb 10 recomanacions per evitar danys irreversibles a les espècies i als ecosistemes marins. Així mateix, des del Parc Natural es promou que els centres de busseig, abans d’iniciar qualsevol immersió, facin els anomenats “ecobriefings”. Es tracta d’una explicació prèvia que l’instructor fa als submarinistes per informar-los que es troben en un parc natural (i el que això implica), repassar les característiques i fragilitats de la zona on es farà la immersió, revisar les normes de seguretat i difondre les normes de respecte al medi (com no alimentar la fauna marina, no tocar-la, i nedar a 1,5 metres del terra i de les parets).
D’altra banda, molts centres d’immersions han obtingut certificacions ambientals per les quals es comprometen a aplicar bones pràctiques relacionades amb el busseig responsable. Entre aquestes certificacions hi ha la CETS ja esmentada o la ISO 14001 (de qualitat ambiental) i d’altres més específiques en l’àmbit del busseig com la Mission Deep Blue (SSI) o la Longitude 181 (basada en la Carta Internacional del Busseig Responsable).
En el cas de la navegació responsable, s’ha elaborat un decàleg del bon navegant amb recomanacions per a embarcacions de vela i a motor, i amb referències a normatives com el conveni MARPOL (que regula les descàrregues d’aigües brutes) o la normativa RIPA de prevenció d’abordatges.
Finalment, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, conjuntament amb el Parc Natural del Cap de Creus i la Universitat de Girona, van elaborar un codi de bones pràctiques per a una pesca recreativa sostenible. Aquestes recomanacions pretenen reduir els efectes negatius que es deriven de la pesca recreativa i que encara són poc coneguts. Impactes relacionats amb la captura d’espècies vulnerables, l’ús d’espècies exòtiques com a esquers o la pèrdua o abandonament d’ormeigs de pesca.
En el cas del busseig responsable, s’ha elaborat un decàleg del submarinista responsable amb 10 recomanacions per evitar danys irreversibles a les espècies i als ecosistemes marins. Així mateix, des del Parc Natural es promou que els centres de busseig, abans d’iniciar qualsevol immersió, facin els anomenats “ecobriefings”. Es tracta d’una explicació prèvia que l’instructor fa als submarinistes per informar-los que es troben en un parc natural (i el que això implica), repassar les característiques i fragilitats de la zona on es farà la immersió, revisar les normes de seguretat i difondre les normes de respecte al medi (com no alimentar la fauna marina, no tocar-la, i nedar a 1,5 metres del terra i de les parets).
D’altra banda, molts centres d’immersions han obtingut certificacions ambientals per les quals es comprometen a aplicar bones pràctiques relacionades amb el busseig responsable. Entre aquestes certificacions hi ha la CETS ja esmentada o la ISO 14001 (de qualitat ambiental) i d’altres més específiques en l’àmbit del busseig com la Mission Deep Blue (SSI) o la Longitude 181 (basada en la Carta Internacional del Busseig Responsable).
En el cas de la navegació responsable, s’ha elaborat un decàleg del bon navegant amb recomanacions per a embarcacions de vela i a motor, i amb referències a normatives com el conveni MARPOL (que regula les descàrregues d’aigües brutes) o la normativa RIPA de prevenció d’abordatges.
Finalment, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, conjuntament amb el Parc Natural del Cap de Creus i la Universitat de Girona, van elaborar un codi de bones pràctiques per a una pesca recreativa sostenible. Aquestes recomanacions pretenen reduir els efectes negatius que es deriven de la pesca recreativa i que encara són poc coneguts. Impactes relacionats amb la captura d’espècies vulnerables, l’ús d’espècies exòtiques com a esquers o la pèrdua o abandonament d’ormeigs de pesca.
