El massís del Montgrí
El massís
La muntanya
Un indret natural únic
El massís del Montgrí és una de les siluetes més emblemàtiques de l’Empordà i la Costa Brava. De punta a punta té uns 8 quilòmetres, ocupa unes 2.300 ha i, en realitat, el formen tres unitats: la muntanya d’Ullà (307 metres), la muntanya del Montgrí (303 m), amb el castell del segle XIII, i el Mont Pla (310 m).
UN MASSÍS CALCARI AMB L’INTERIOR FORADAT
El massís és una illa de pedra calcària situada entre les planes de l'Alt i el Baix Empordà i anomenada, localment, “el bisbe mort o estirat” per la seva silueta. L’aigua de pluja s'infiltra a la roca i ha originat, al llarg de mil·lennis, aqüífers subterranis i torrents curts (secs gran part de l’any). L'erosió ha format coves (submarines i terrestres), dolines, cales i ports naturals.
RAPINYAIRES, ORQUÍDIES I UNA DUNA CONTINENTAL SINGULAR
Els prats secs, la gran varietat d’orquídies, el duc, l'àguila cuabarrada, el corb marí emplomallat o els ratpenats són alguns dels tresors vius del massís. També la cabra salvatge, que ha reconquistat aquest territori els darrers anys. La garriga i el pi blanc ocupen una gran extensió, i hi destaca una duna continental amb molses i pins, molt rara en el context mediterrani, formada per l’acció dels vents de tramuntana.
EL CASTELL, ELS ASSENTAMENTS HISTÒRICS I LA PEDRA SECA
Amb una silueta inconfusible, el castell del Montgrí (segle XIII) es mostra imponent. Ara bé, el massís, per la seva situació estratègica, va estar habitat molts anys abans, com ho demostren les coves prehistòriques (com les del Cau del Duc, una a Torroella, de fa 300.000 anys, i una altra més petita a Ullà) i els assentaments ibèrics i romans. Al 1392 tres frares benedictins van fundar l'ermita de Santa Caterina, on cada any s’hi celebra un aplec.
El massís acull també un ric patrimoni d'arquitectura de pedra seca, amb elements com els aixarts (murs de tancament), els refugis, les barraques, els forns de calç, les fonts, els pous, les cisternes, les pedres d’aigua, els corrals, els cortals i les barraques de vinya.
UN MASSÍS CALCARI AMB L’INTERIOR FORADAT
El massís és una illa de pedra calcària situada entre les planes de l'Alt i el Baix Empordà i anomenada, localment, “el bisbe mort o estirat” per la seva silueta. L’aigua de pluja s'infiltra a la roca i ha originat, al llarg de mil·lennis, aqüífers subterranis i torrents curts (secs gran part de l’any). L'erosió ha format coves (submarines i terrestres), dolines, cales i ports naturals.
RAPINYAIRES, ORQUÍDIES I UNA DUNA CONTINENTAL SINGULAR
Els prats secs, la gran varietat d’orquídies, el duc, l'àguila cuabarrada, el corb marí emplomallat o els ratpenats són alguns dels tresors vius del massís. També la cabra salvatge, que ha reconquistat aquest territori els darrers anys. La garriga i el pi blanc ocupen una gran extensió, i hi destaca una duna continental amb molses i pins, molt rara en el context mediterrani, formada per l’acció dels vents de tramuntana.
EL CASTELL, ELS ASSENTAMENTS HISTÒRICS I LA PEDRA SECA
Amb una silueta inconfusible, el castell del Montgrí (segle XIII) es mostra imponent. Ara bé, el massís, per la seva situació estratègica, va estar habitat molts anys abans, com ho demostren les coves prehistòriques (com les del Cau del Duc, una a Torroella, de fa 300.000 anys, i una altra més petita a Ullà) i els assentaments ibèrics i romans. Al 1392 tres frares benedictins van fundar l'ermita de Santa Caterina, on cada any s’hi celebra un aplec.
El massís acull també un ric patrimoni d'arquitectura de pedra seca, amb elements com els aixarts (murs de tancament), els refugis, les barraques, els forns de calç, les fonts, els pous, les cisternes, les pedres d’aigua, els corrals, els cortals i les barraques de vinya.